dilluns, 4 de juny de 2012

Sobre los recortes en educación



En los últimos meses recibimos muchas noticias sobre recortes y medidas para frenar la crisis por parte del gobierno de España. Primero recortaron en sanidad, ahora en educación. Los estudiantes y docentes se manifiestan contra estas medidas y la única respuesta que obtienen es un goteo de malas noticias que a su vez reciben como respuesta más protestas y más manifestaciones. Las acciones emprendidas hasta el momento por los estudiantes no afectan al gobierno sino al resto de la sociedad: Cortar carreteras perjudica a aquellos que todavía trabajan, dentro de poco una minoría; hacer huelga en la universidad perjudica a los estudiantes; manifestarse permite que cuatro descerebrados quemen contenedores y rompan aparadores y perjudica al turismo que, hoy por hoy, es uno de los pocos factores económicos que aún nos salva de la ruina absoluta.

La cuestión debería ser perjudicar a los que quieren exprimirnos, los que han empobrecido al país engañando a los ciudadanos y enriqueciéndose a costa del dinero público. Los que pretenden cribar a la sociedad y dividirla entre las élites que pueden pagar y el resto, destinado a ser carne de cañón del canibalismo salvaje de este sistema económico.

¿Qué hacer, entonces? Nada, queridos estudiantes, no deberíais hacer nada más que terminar el curso con los resultados más altos que vuestro esfuerzo os permita alcanzar. Callar, hacer creer a este infame ministro de adoctrinamiento que los estudiantes estáis lobotomizados, que os ha vencido el desanimo, que no sabéis qué hacer. Y cuando llegue la hora de la matrícula, no pagar. Poned en acción la ley de la oferta y la demanda: si os ofrecen abuso, ¡rechazadlo!

Decid que no, que el futuro del país no se paga con esta moneda, que la educación de esta generación que heredará el desastre no es un artículo de lujo, que la viabilidad económica de la universidad es posible si la austeridad se aplica a los gastos que sí son recortables.

Decid que no: cuando llegue el momento de matricularos seguid todos los pasos necesarios, dejad bien claro que queréis estudiar. Y cuando llegue la hora de pagar, no paguéis. Después podéis ocupar los campus, las bibliotecas e incluso las aulas, si queréis. Todos con un libro en la mano, para pasar el rato de manera productiva hasta que llegue el anuncio de la reducción de tasas en escuelas, institutos e universidades a un nivel asumible para todo aquél con capacidad de formarse y contribuir a hacer un país más limpio, más justo y más prospero. Si ellos no tienen cabeza, sorprendedles, vosotros sí.

Sobre les retallades en educació


Els últims messos rebem notícies de retallades i messures per a frenar la crisi de totes bandes, tant del govern d’Espanya com del català. Primer van retallar a la sanitat, ara a l’educació. Els estudiants i docents es manifesten en contra d’aquestes messures i l’única resposta que obtenen és un degotall de males notícies que, al seu torn, reben com a resposta més protestes i més manifestacions. Les accions empreses pels estudiants fins ara no afecten al govern, sinó a la resta de la societat:

Tallar carreteres perjudica aquells que encara treballen, d'aquí a poc una minoria; fer vaga a la universitat els perjudica a ells mateixos, els estudiants; manifestar-se permet que quatre eixelebrats cremin contenidors i trenquin aparadors i perjudica el turisme que, ara per ara, és un dels pocs factors econòmics que encara ens salva de la ruïna absoluta.

La qüestió hauria de ser perjudicar aquells que ens volen esprémer, aquells que han empobrit el país enganyant els ciutadans i enriquint-se amb els diners públics. Els que pretenen crivellar la societat i dividir-la entre les elits que poden pagar i la resta, destinada a ser carn de canó del canibalisme salvatge d'aquest sistema econòmic.

Què cal fer, doncs? Res, estimats estudiants, no haurieu de fer res més que acabar el curs amb els resultats més alts que el vostre esforç us permeti assolir. Callar, fer creure aquest ministre d'adoctrinament infame que els estudiants esteu lobotomitzats, que us ha vençut el desànim, que no sabeu què fer. I quan arribi l'hora de la matrícula, no pagar. Poseu en acció la llei de l'oferta i la demanda, si us ofereixen abús, refuseu-lo!

Digueu que no, que el futur del país no es paga amb aquesta moneda, que l'educació d'aquesta generació que heretarà el desastre no és un article de luxe, que la viabilitat econòmica de la universitat és possible si l'austeritat s'aplica a les despeses que sí són retallables.

Digueu que no: quan arribi l'hora de la matrícula feu totes les passes que calgui, deixeu ben clar que voleu estudiar, i quan arribi l’hora de pagar, no pagueu. Després podeu ocupar els campus, les biblioteques i fins i tot les aules si voleu, tots amb un llibre a la mà, per passar l'estona de manera productiva fins que arribi l'anunci de la reducció de taxes a les escoles, instituts i universitats a un nivell assumible per a tothom amb capacitat de formar-se i contribuir a fer un país més net, més just i més pròsper. Si ells no tenen seny, sorpreneu-los, vosaltres sí.

¿Dónde estais?

Seguidors

FEEDJIT Live Traffic Feed

CURRENT MOON