Els últims messos rebem notícies de retallades i messures per a frenar la crisi de totes bandes, tant del govern d’Espanya com del català. Primer van retallar a la sanitat, ara a l’educació. Els estudiants i docents es manifesten en contra d’aquestes messures i l’única resposta que obtenen és un degotall de males notícies que, al seu torn, reben com a resposta més protestes i més manifestacions. Les accions empreses pels estudiants fins ara no afecten al govern, sinó a la resta de la societat:
Tallar carreteres perjudica aquells que encara treballen, d'aquí a poc una minoria; fer vaga a la universitat els perjudica a ells mateixos, els estudiants; manifestar-se permet que quatre eixelebrats cremin contenidors i trenquin aparadors i perjudica el turisme que, ara per ara, és un dels pocs factors econòmics que encara ens salva de la ruïna absoluta.
La qüestió hauria de ser perjudicar aquells que ens volen esprémer, aquells que han empobrit el país enganyant els ciutadans i enriquint-se amb els diners públics. Els que pretenen crivellar la societat i dividir-la entre les elits que poden pagar i la resta, destinada a ser carn de canó del canibalisme salvatge d'aquest sistema econòmic.
Què cal fer, doncs? Res, estimats estudiants, no haurieu de fer res més que acabar el curs amb els resultats més alts que el vostre esforç us permeti assolir. Callar, fer creure aquest ministre d'adoctrinament infame que els estudiants esteu lobotomitzats, que us ha vençut el desànim, que no sabeu què fer. I quan arribi l'hora de la matrícula, no pagar. Poseu en acció la llei de l'oferta i la demanda, si us ofereixen abús, refuseu-lo!
Digueu que no, que el futur del país no es paga amb aquesta moneda, que l'educació d'aquesta generació que heretarà el desastre no és un article de luxe, que la viabilitat econòmica de la universitat és possible si l'austeritat s'aplica a les despeses que sí són retallables.
Digueu que no: quan arribi l'hora de la matrícula feu totes les passes que calgui, deixeu ben clar que voleu estudiar, i quan arribi l’hora de pagar, no pagueu. Després podeu ocupar els campus, les biblioteques i fins i tot les aules si voleu, tots amb un llibre a la mà, per passar l'estona de manera productiva fins que arribi l'anunci de la reducció de taxes a les escoles, instituts i universitats a un nivell assumible per a tothom amb capacitat de formar-se i contribuir a fer un país més net, més just i més pròsper. Si ells no tenen seny, sorpreneu-los, vosaltres sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada